06/02/2014 – El migcampista de la UDA Gramenet, un dels darrers fitxatges del conjunt colomenc, parla abans del partit contra el Vilafranca, el poble que el va veure néixer.
Diumenge la Grama visitarà l’Estadi Municipal de Vilafranca del Penedès, i en el si del conjunt blau hi ha un jugador en concret que pot viure el partit amb especial il·lusió.
Es tracta d’Einard Torrents (1989), migcampista amb una llarga trajectòria en el món de futbol català que ha fitxat per la Gramenet per mirar de recuperar el ritme de competició. Einard, compagina futbol, feina i la carrera de Biologia, cursada a la Universitat de Barcelona.
Einard Torrents es trobava sense equip, ja que a l’estiu es va desvincular del CF Vilanova. A Can Peixauet, el migcampista vilafranquí espera tornar a la seva millor versió.
Com va sortir l’opció de la Grama?
Bé, ja durant la pretemporada vaig estar tenint converses amb la Gramenet per poder incorporar-se a l’equip, però per motius laborals i d’estudis al final no em va anar bé. Estava fent cinc assignatures de Biologia i ara en faig tres. A més, a principis de temporada tenia més feina que ara, i no tenia gairebé cap tarda lliure.
Abans de començar a jugar a Can Peixauet havies competit?
No gaire. La veritat és que anava quan podia a entrenar amb el Sant Cugat, però el meu poc temps no em permetia tenir regularitat a l’hora d’entrenar.
Com han anat les primeres setmanes amb el grup i cos tècnic?
La veritat és que molt bé, estic content. M’he trobat amb un grup molt unit de jugadors molt joves, que transmeten moltes ganes i il·lusió per competir. Sobretot en els entrenaments això m’ha anat bé, perquè la intensitat és alta. He notat molt el fet d’estar aturat, però els joves de l’equip m’han contagiat les ganes de tornar a jugar. Tot i que la situació del club és delicada, nosaltres estem concentrats en mirar de tirar endavant.
Aquest cap de setmana visiteu al Vilafranca. És un partit especial?
Home una mica sí. Hi tinc companys hi amics i jo també vaig jugar durant una etapa aquí al Vilafranca. Realment és un partit més, com qualsevol altre, però és especial perquè jugo a casa meva.
Quins van ser els teus inicis com a jugador?
Doncs d’Aleví a Cadet vaig jugar a l’Espanyol, i els dos primers anys de Juvenil vaig estar al Barça. Durant aquell temps també vaig anar convocat diverses vegades amb les seleccions inferiors, per preparar europeus, però mai en vaig jugar un. Després, l’últim any de Juvenil vaig fitxar pel Racing de Santander.
Tinc entès que també vas provar sort a Anglaterra. És cert?
Sí. Després de l’últim any al Barça vaig estar durant un mes i mig entrenant amb el Tottenham i vivint en un hotel a Londres. Allà vaig coincidir amb un company meu que es deia Yuri, i recordo que, si finalment et quedaves, et feien viure amb una família d’allà.
Com és que vas canviar White Hart Lane pel Racing de Santander?
Doncs bé, el Tottenham buscava a un jugador per incorporar-se a l’equip de reserves i després d’un mes entrenant no m’havien dit si em quedaria o no. Com que veia que no ho tenien molt clar, em va sortir aquesta opció d’anar a Santander, i vaig decidir provar sort.
El Racing ha estat la teva única experiència fora de Catalunya?
No. També vaig jugar a Tercera amb el Bezana i el Rayo Cantabria.
Aquest any a la Grama és de transició?
A veure, jo sóc conscient que pel tema dels estudis i la feina he perdut totalment el ritme de competició. Per tant, aquest any busco poder tornar a ser el jugador que era abans, agafar rodatge i tornar a sentir-me còmode. Això només ho aniré fent setmana a setmana i partit a partit. Espero poder ajudar a l’equip en tot.
