Als usuaris del transport públic de Barcelona els ha tocat rebre darrerament les conseqüències i afectacions de les vagues i “parons” als serveis de metro i autobusos a l’Àrea Metropolitana. És per això que és important informar a la ciutadania de la situació laboral real dels treballadors de TMB, que ha retrocedit a dades del 2003-2004. Actualment treballen sobre un conveni prorrogat per dos cops (2012-13 i 2014-15), ambdues pròrrogues, amb congelació salarial.
Procés de negociació
Al setembre de 2015 el Comitè sol·licità l’inici de les negociacions pel nou conveni. Després de gairebé un mes, la Direcció els cità i a petició dels treballadors acorden reunir-se setmanalment. S’han succeït 8 reunions i segons el Comitè d’Empresa la Direcció no s’ha presentat a sis d’elles (3 novembre, 8 desembre, 15 i 19 de desembre, 5 i 26 de gener). I a les reunions que sí ho han fet, la Direcció no ha entrat a negociar cap dels punts que demana la plataforma de treballadors. “Sorprenentment assistim a presentacions interminables de Power Points amb canvis organitzatius, sessions formatives… sense cap opció al debat”, comenten els treballadors.
Les actes sorgides d’aquestes reunions un cop revisades per la CGT, ens declaren treballadors assistents, no corresponen amb la realitat. Hi ha tres temes a negociar: contractació, salaris i horaris. La Direcció “entén que aquests punts es tractaran més endavant”. A la sisena reunió, i obligada per la pressió del Comitè, la Direcció admet que el cost global del nou conveni pot incrementar-se en un 1% segons la LPGE. Els treballadors rebrien aquest increment a canvi de modificacions organitzatives que signifiquen pèrdues econòmiques, treballar més caps de setmana i empitjorar les vacances.
I ara la realitat del dia a dia: En quatre anys, 200 treballadors menys al 100% de la seva jornada. De cada dues jubilacions entra un nou treballador que signa durant 7 o 8 anys contractes del 75% per treballar tres mesos (equival a un contracte del 18,75% anual). Després (sempre i quant la llei permeti la jubilació parcial) s’han de signar dos contractes relleus de 75% anual cadascun d’ells (sense dret a vacances d’estiu). D’aquesta manera, passats 15 anys podran tenir vacances d’estiu, però mai podrien optar a un contracte al 100%. Es perd així un 125% de la jornada amb cada jubilació, i els nous entren sense perspectiva de millora. En quant als salaris dels treballadors, la Direcció declara que s’han incrementat en un 3,42%. La realitat però, és una congelació del salari per l’any 2012 i 2013, ajornant el cobrament de l’increment salarial pactat en dos terminis. Fent la suma comprovem que aquest increment salarial del 2,42% és aquest ajornament i l’altre 1% restant fins al 3,42% equival a l’antiguitat i a algun augment salarial no pactat, decisió unilateral presa per la Direcció. D’altra banda, i en plena congelació salarial, s’ha reduït en un 0,26% el cost de personal de conveni, i s’ha augmentat un 14,27% el cost dels directius. La Direcció no admet aquesta dada, però no aporta la informació sobre la massa salarial de la part directiva, sol·licitada en moltes ocasions per part dels treballadors.
Conseqüències per a tots en el servei
El fet principal és que no s’està cobrint la plantilla, i la precarietat en els contractes es reflexa en la precarietat en el servei: Estacions buides, sense un mínim d’una persona a moltes estacions de metro, menys neteja, absència de seguretat, de personal per fer un bescanvi o encara pitjor, poder atendre als usuaris en cas d’accident o necessitat. Actualment es triga 30 minuts en atendre una agressió segons a quina estació de metro es produeixi. També s’està empitjorant la revisió i manteniment de trens i estacions. A Santa Coloma els usuaris porten dos estius creuant els dits per aconseguir un vagó amb aire condicionat, i un altre exemple són els quatre mesos que les escales mecàniques de Fondo han estat espatllades.
La lluita es trasllada ara a l’ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau fa poc menys d’un any publicava un Twit acusant TMB de ser una empresa opaca. Ara el discurs ha canviat molt, demanà als treballadors desconvocar la vaga per prosseguir amb les negociacions, i declarà que “l’ajuntament té capacitats limitades perquè es tracta d’una empresa pública amb un pressupost que ells no controlen”. A més, Colau, dóna credibilitat a les afirmacions de la regidora de mobilitat, Mercè Vidal, qui diu que sí han demanat a la Direcció que s’obri el debat de manera real.
