Després de més d’una dècada defensant el color vermell del CB Santa Coloma, Álex López segueix suant la samarreta del club colomenc, aquell que considera “casa seva”.
Amb 35 anys, el base del CBSC ha assolit un ascens a Primera Catalana, un altre a Copa Catalunya i va ser MVP l’Star de l’any 2018. Ha viscut els títols de l’època més moderna de l’entitat de Santa Coloma però encara en vol més.
Tot i que ja té decidit penjar la samarreta – quan arribi el moment – al Juan del Moral, ho voldria fer per la porta gran: disputant una Fase d’Ascens a lliga EBA i, per què no, fer-ho amb un altre ascens a la butxaca.
Més de 10 anys del seu retorn al CBSC. Com es va gestar?
Vaig arribar a Santa Coloma en un moment en què estava saturat de bàsquet, sobre tot perquè sempre he estat molt competitiu. Vaig arribar quan Alberto Torres i Toni Suárez eren els entrenadors. Amics meus de fa molts anys. Vaig començar a Segona Catalana, amb un ambient a Santa Coloma que et fan quedar. En cap moment em vaig plantejar cap altra proposta. El sentiment que tinc amb el club és brutal. Soc un més de la casa i tinc molt clar que serà l’últim club en què estaré.
La darrera temporada serà aquesta?
No ho sé. Aquesta és la gran pregunta de sempre. Veurem…hi ha possibilitats que sigui l’última. Quan tens 35 anys, les sensacions a final de temporada decideixen una mica la trajectòria i també el projecte de l’equip. Veurem veurem…
Cap objectiu encara pendent al CBSC?
L’objectiu quan vaig arribar era pujar de Segona a Primera Catalana i de Primera a Copa Catalunya. Aquest era l’objectiu quan es va renunciar a Copa per la situació econòmica del club. Hem jugat molt bon bàsquet a Copa Catalunya. Per aquesta raó ens hem merescut jugar una Fase d’Ascens a lliga EBA. Per diferents circumstàncies, algunes per culpa nostra, no s’ha pogut gaudir. Ens encantaria poder jugar-la i, a poder ser, pujar de categoria.
I sempre heu estat un conjunt molt complicat des del retorn del club.
Una altra cosa o no però a Santa Coloma o lluitem, o no som millors que cap altre equipo. I això ho tenim molt clar. Cada peça té un rol molt definit i hem format una família. És un orgull jugar en aquest club i l’ambient al Juan del Moral és diferent. L’ambient és increïble. 7 jugadors de la casa també són entrenadors del club.
Amb la seva experiència a pista.
Fa anys que tinc aquest rol (riu). Quan vaig arribar, amb Dídac Arredondo com el meu nen que vaig acollir, ja vaig tenir aquest rol i ara també hi ha molts nens i molts bases que s’intenta ajudar.