01/03/2016 – Les retallades provoquen llistes d’espera i massificació a Urgències.
La qualitat sanitària de l’Hospital de l’Esperit Sant està en dubte. Les llistes d’espera, la massificació en alguns departaments -Urgències, en especial- i alguns retards en l’atenció són les principals causes de l’allau de queixes a l’Ajuntament que, davant la gravetat de la situació, ha demanat la intervenció del nou conseller de Salut, Antoni Comín. El suposat deteriorament de la qualitat assistencial té el seu origen en l’austeritat que impera des del 2010 i que s’ha estès durant tota l’etapa del conseller Boi Ruiz. En els darrers quatre anys, l’Esperit Sant manté tancats 33 llits de manera quasi permanent -la meitat de la segona planta-, als quals se sumen altres 33 -de la quarta planta- només els caps de setmana, segons han informat a aquest diari metges, infermers i administratius.
Els sanitaris de la fundació privada FHES, controlada pel Bisbat de Barcelona,
coincideixen a atribuir l’empitjorament del servei a les retallades pressupostàries, que es registren des del 2010. Els professionals consultats sostenen que la gestió del centre és bona, però dins de les estretors econòmiques. Les retallades impedeixen a la gerència contractar el personal necessari, especialmente d’infermeria, per mantenir l’hospital al 100%, amb els 132 llits oberts, i cobrir les baixes de personal. I a poc a poc la qualitat s’ha anat ressentint.
Manca personal d’infermeria
Per obrir els 33 llits tancats -un 25% del total-, caldria contractar a 12 infermeres i 18 auxiliars, per atendre els tres torns, i la direcció del centre no compta amb pressupost per a això. Només en casos puntuals, a causa d’una epidèmia de grip o un col•lapse monumental a Urgències, s’obren durant uns dies una desena de llits, que tornen a tancar-se quan es considera superada la crisi.
Diversos metges sostenen que la manca de llits impedeix el “drenatge” d’Urgències cap a les plantes i que hi hagi malalts als passadissos. “Urgències requereix una actuació immediata. “Quan els boxes s’omplen no tenim més remei que posar a pacients en els passadissos. Què fem si no ens donen llits a planta?”, diu. El metge subratlla que la situació provoca una càrrega laboral i assistencial als professionals i, de vegades, crispació amb familiars dels ingressats, que protesten per l’atenció inadequada.
Passadissos plens
Un professional d’un altre departament afegeix que hi ha una mitjana de 15 malalts pendents de llit. Es tracta, diu, de persones que es passen 24 i 48 hores, i de vegades més temps, en un passadís.
Un altre treballador destaca que les retallades afecten també als cirurgians. Els set quiròfans de l’hospital funcionen únicament al matí, el que impedeix eradicar les llistes d’espera.
La problemàtica que genera els 33 llits buits afecta Urgències i també a altres serveis de l’hospital. Aquesta situació va situar el passat mes de juny a l’Esperit Sant a la cua de Catalunya, amb la llista d’espera més llarga: 123 dies i 2.524 persones sense ser ateses. No obstant això, les fonts mèdiques consultades admeten que el temps de demora s’ha reduït, arran de les informacions periodístiques i les queixes de la mateixa alcaldessa Núria Parlon al conseller Comín. La gerència de l’hospital sosté que avui la situació es troba normalitzada.
Alguns dels professionals consultats parlen de “cert maquillatge” de les dades, ja que asseguren que el descens de les llistes d’espera, a l’Esperit Sant i altres centres, es deu a un recent canvi de normativa, que ha passat de garantir les intervencions abans dels sis mesos al moment de referència actual: un any.
La totalitat dels sanitaris es mostren crítics amb la gestió de l’exconseller Ruiz perquè, a parer seu, ha anat descapitalitzant la sanitat pública a favor de la privada. “Ha tancat quiròfans, plantes d’hospitalització, serveis essencials de diagnòstic i privatitzats serveis no assistencials”.
Derivacions a la Quirón
Entre els professionals es critica que l’hospital no funcioni a ple rendiment i, en canvi, es derivin gairebé cada dia pacients a l’hospital Sagrat Cor, del grup d’empreses privat Quirón Salud.
