Mario Casas va aprofitar l’aturada de la pandèmia per escriure amb l’actriu belga Deborah François el guió de ‘Mi soledad tiene alas’
Mario Casas va aprofitar l’aturada de la pandèmia per escriure amb l’actriu belga Deborah François el guió de ‘Mi soledad tiene alas’, la pel·lícula que suposa el seu debut com a director i que està als cinemes de tot el país. La història la va pensar perquè la protagonitzés el seu germà Óscar fent el paper de Dan, un jove amb vena d’artista que sobreviu en un barri de la perifèria de Barcelona fent pals a joieries amb els seus amics Vio (Candela González) i Reno (Farid Bechara). Quan la seva àvia mor i el seu pare surt de la presó, tot el seu món s’ensorra i hi desperten vells dimonis.
Diferents localitzacions
Com passa en molts casos, la pel·lícula és el resultat d’un mosaic de localitzacions, però un barri destaca entre tots, un que Mario Casas va tenir al cap des del principi, La Mina. “Em van oferir altres opcions, però en el moment en què el director de fotografia i jo vam entrar a La Mina era el barri que buscàvem, ho vam tenir clar”, ha explicat l’actor i director. Óscar Casas, Candela González i Farid Bechara també treuen el cap a altres llocs: Ciutat Meridiana, Bellvitge, Hospitalet, Santa Coloma… Una altra Barcelona. Per allà se succeeixen els seus robatoris a joieries, les nits i les matinades, aquests albes trepitjats a miradors amb vistes impressionants que no prometen futurs increïbles.
