La mostra convida a reflexionar sobre els hàbits alimentaris, el seu efecte en l’organisme i el planeta
L’exposició itinerant “Què mengem avui?»” de la Diputació de Barcelona clou la seva etapa al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma el pròxim 15 de juliol. Comissariada per la cuinera Ada Parellada i l’antropòloga Agnès Villamor, la mostra convida a reflexionar sobre els hàbits alimentaris, el seu efecte en l’organisme i l’impacte en l’entorn i el planeta. A Santa Coloma de Gramenet presenta un àmbit dedicat als contenidors d’aliments amb història com les lleteres, els cistells maduixers, els porrons o els càntirs. Sota la coordinació de Carles Flaquer, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers, l’exposició “Què mengem avui?” aborda els aspectes culturals de l’alimentació sense oblidar els factors naturals i mediambientals de l’acte de menjar. L’exposició vol respondre la pregunta: per què mengem el què mengem? Per als responsables de la mostra menjar és una pràctica que integra natura i cultura, creant un univers simbòlic i uns valors culturals. L’exposició, que incorpora així la dimensió antropològica al fet alimentari, s’estructura en nou àmbits diferenciats relatius a aspectes de la cultura i la relació amb la natura. Aquesta concepció es representa dins d’una llar, on cada àmbit de la visita correspon a una estança a la qual s’atorga un significat. Aquesta museografia facilita que el visitant visqui de manera propera els continguts teòrics.
Contenidors sostenibles
A Santa Coloma de Gramenet, l’exposició presenta un àmbit específic dedicat als contenidors sostenibles històrics amb elements provinents dels fons del Museu Torre Balldovina que conserva una gran quantitat de recipients del passat, els quals, per si mateixos, són tot un exemple primigeni de sostenibilitat i respecte pel planeta. Acompanyats de fotografies històriques, s’exposen objectes com una lletera de ferro de quan la llet fresca es comprava a les vaqueries i els cabrers ambulants; un cistell maduixer de fibra vegetal per carregar la fruita delicada; un porró de vidre per beure el vi sense necessitat d’utilitzar gots; una ampolla de sifó de vidre que permet ser reutilitzada; un càntir de fang cuit, per mantenir l’aigua fresca sense frigorífics ni ampolles de plàstic; i un carner, l’armariet de fusta i tela metàl·lica que servia per guardar-hi els embotits, les carns o els formatges frescos i protegits de d’insectes i rosegadors.
