06/02/2014 – L’entrenador del filial de Marfil ens parla del derbi colomenc que dissabte vinent es viurà al Jacint Verdaguer contra el CFS La Unión.
Óscar Redondo viurà dissabte (18:30h) un derbi especial amb el filial, ja que el seu equip s’ha d’enfrontar al líder del grup III de Segona B, la Unión. El conjunt de Juanjo Amigo és líder amb 45 punts, quatre més que Marfil B, que ocupa la segona posició.
A la primera volta, la Unión va guanyar per un ajustat 2 a 3, en un derbi que va estar igualat. Per Marfil B, controlar el joc físic de la Unión i les vigilàncies sobre Andrés (29 gols) i Peluca (24) seran vitals.
Va gaudir Óscar Redondo en el I Memorial Eulogio García?
Va ser un acte molt bonic. Es va celebrar per un fet molt emotiu i important, perquè l’Eulogio és una persona que ho ha sigut tot per Marfil. Entre tots hem d’intentar que la seva figura no s’oblidi mai. Personalment sí que em vaig divertir jugant, però encara estic patint les conseqüències (riu).
T’esperaves el rendiment que està oferint el filial aquesta temporada?
La veritat és que un filial tan jove com aquest mai se sap per on et pot sortir. Amb l’experiència de l’any passat, sabia que seríem un equip que funcionaríem bé, però potser no esperava tenir un nivell de joc tan alt com a dia d’avui. Som un bloc molt unit on tothom juga al mateix futbol sala.
Des de la banqueta has notat millores tàctiques i de mentalitat des de l’inici fins ara?
És normal que l’equip hagi evolucionat tàcticament, però el cas d’un filial és especial, perquè els jugadors tenen un marge de millora brutal. Els jugadors són com esponges i cada dia assimilen conceptes nous. Tant en atac com en defensa hem fet una millora brutal, però sobretot els nois han après què és competir. Són forts mentalment i tots juguen sota un mateix sistema i regles de joc.
El filial s’assembla una mica a l’estil de joc que tenia Óscar Redondo, basant en la rapidesa i la tècnica?
A mi m’agrada sempre jugar un futbol sala de conceptes clars. Dins d’aquests conceptes que els jugadors han d’interioritzar, explotar la qualitat individual és quasi obligat. Si un jugador és passador, doncs ell ha de ser qui doni un passe definitiu, o si un altre té la virtut de l’u contra u, doncs ha d’encarar sí o sí. Tot sempre dins d’un ordre.
Quin partit t’esperes dissabte vinent contra la Unión?
Crec que la Unión té la plantilla més forta de la categoria. És un equip amb molta experiència, amb jugadors que porten moltes batalles guanyades i han format un bloc molt unit. Juguen amb una agressivitat positiva enorme i, ja per rematar, tenen a dos jugadors que no necessiten res per fer gols.
T’imagines un partit molt obert i amb molt d’atac?
M’espero un guió semblant al de la primera volta. Crec que la Unión ens cedirà la possessió, i millor perquè nosaltres només sabem jugar d’aquesta manera, a partir de la pilota. La Unión buscarà penalitzar les nostres pèrdues, a través de la seva defensa agressiva a partir de mitja pista i aprofitar el joc directe. Realment, el rival no és el més important, perquè nosaltres sempre juguem igual.
Quin és el paper d’un veterà com Pitu (36 anys) a Marfil B?
Pitu és l’únic jugador veterà que tinc, i és fonamental. Sempre dic el mateix. Crec que els jugadors aprenen més d’ell que de mi. Un entrenador sempre pot parlar amb la pissarra, però quan els nois veuen com es mou ell per la pista, com dirigeix i com entén el joc, doncs ells ho capten també. És un plaer tenir-lo al meu equip perquè diria que és el jugador que més il·lusió té.
Contemples l’opció de l’ascens?
No, perquè crec que és una cosa que no ens toca pensar ara. Si el moment arriba, doncs serà el club qui decidirà què s’ha de fer. Tinc la sort d’entrenar al filial, i per tant la classificació no m’influeix, sinó que allò que m’importa és que els jugadors millorin i que serveixin pel primer equip. Jordi Sánchez, per exemple, ja és com del primer equip, i alguns jugadors entrenen molt amb Xavi Passarrius. Això no és fàcil, perquè un entreno de primera divisió és de molta qualitat.
El juvenil Éric Pérez, també jugador del filial, anirà amb el primer equip a Mallorca per jugar el II Torneig Air Europa. Content amb la convocatòria?
I tant. L’Éric viurà la seva setmana perfecta. Amb 16 anys és un dels jugadors que ara mateix està sent referència ofensiva al filial i en comptes d’estar amb nosaltres per jugar un dels partits més importants de la temporada marxarà amb el primer equip. Això demostra que el club aposta per una cosa clara, no pels resultats immediats.
