20/10/2015 – Més de 17.000 colomencs demanen ajuts per cobrir necessitats bàsiques.
Tenen tanta feina que no se l’acaben mai. Són 50 homes i dones vocacionals que combaten les queixalades de la crisi a Santa Coloma. Cinquanta treballadors i educadors socials, que amb el suport d’altres empleats municipals, atenen cada any més de 17.000 colomencs amb problemes -enguany 17.581 i el 2014, 22.270-. Son persones amb dificultats per pagar el lloguer o la llum, o per menjar, o perquè s’han quedat sense casa, o amb problemes puntuals… Atendre aquests veïns ha costat a la ciutat, els últims quatre anys, dotze milions d’euros: 2.000 milions per a qui compti encara en pessetes les grans xifres.
Gairebé totes les persones amb dificultats van a l’Ajuntament, que ha de fer front a l’onada de peticions amb fons de la ciutat, davant la falta d’ajudes i deutes de la Generalitat i el Govern Central. I la situació no millora gaire després de vuit de crisi. Avui, els treballadors dels Serveis Socials de Santa Coloma han de pal•liar com poden les conseqüències de tenir un 20% d’atur; que millora, però lentament, i que els ha obligat a atendre una onada de persones.
Més de 5.000 trucades
La pressió sobre els professionals es multiplica amb un 23% de població immigrada, que a més prové de 130 països diferents. Els tècnics calculen que avui hi ha un 22% de la població pot trobar-se en risc d’exclusió social en un moment o altre.
El degoteig és constant. Arriben als Serveis Socials per diferents vies. Unes 5.000 persones a l’any demanen ajuda mitjançant una trucada de telèfon, encara que la majoria prefereixen anar a una de les cinc Oficines d’Atenció a les famílies (ODAF), distribuïdes per districtes o a l’oficina que atén adults vulnerables. Els serveis s’activen també a través de les escoles, els jutjats, les associacions i centres de dones (CIRD) o els ambulatoris de la Seguretat Social.
Una treballadora social sosté que tots els casos són importants, però que es veuen obligats a donar prioritat als que consideren més urgents. “Donem preferència a tots el que afecten els nens o joves”, destaca. Per això, explica que tenen convenis amb centres com la Fundació Germina, Rialles, Casal d’Infants i Moisès, entitats que els ajuden a superar els problemes i intenten buscar-los una oportunitat
laboral, tal com vam informar en el número de juny: Joves que demanen una segona oportunitat. També tenen un paper determinant els Casals d’Estiu, en els que aquest any han participat més de 3.000 nens (més informació al número de juliol).
I només els 12 educadors de la Fundació Germina han canviat la vida de més de cent joves vulnerables per culpa de l’atur i les dificultats familiars, així com el fracàs escolar. En aquest centre -o en qualsevol altre dels esmentats-, els educadors i voluntaris (25 a Germina) els retornen l’autoestima a través d’activitats d’oci i estudi i els asseguren un àpat equilibrat. Expliquen als Serveis Socials que aquest extrem s’ha convertit en gairebé una obsessió per al departament. Això explica que a 2.782 infants i joves se’ls hagi concedit aquest any una beca de menjador, després d’estudiar les 4.078 sol·licituds, segons vàrem informar l’agost. Això suposa una despesa pública d’1.408.890 euros.
Xarxa de detecció
Els Serveis Socials tenen una veritable xarxa d’informació per detectar les situacions de risc i desemparament del sector més jove de la població. Si els centres oberts com Germina o el Casal dels Infants juguen un paper important en la prevenció, les escoles o ambulatoris són claus en la detecció. El treball dels professionals consisteix a estudiar i valorar a cada nen o jove i traçar un camí de futur. Al departament d’infància en risc en diuen SEAIA, i el componen dos treballadors socials, dos educadors, dos psicòlegs i una administrativa.
Gent gran amb problemes
Una altra capa de la població que cada vegada requereix més atenció és la de les persones més grans de 65 anys -un 70% dones-. Moltes persones d’aquest col•lectiu han estat ajudant els seus fills en els darrers anys i ara tenen dificultats d’alimentació, roba o habitatge.
I aviat vindrà l’hivern i es multiplicaran els problemes de calefacció, i els treballadors socials mitigaran els casos més extrems, a l’espera que algun dia acabi la maleïda crisi.
