La gastronomia és un dels grans protagonistes del mes de maig a Santa Coloma amb el programa ‘de Gusta’ on restaurants de la ciutat oferiran tapes amb maridatge i menús, així com activitats relacionades amb la restauració i la celebració del 13 al 15 de maig al Parc Europa de la Mostra Gastronòmica, després de dos anys d’absència per la pandèmia. Un dels grans ambaixadors de la gastronomia colomenca és el xef amb estrella Michelin Víctor Quintillà, director del grup Lluerna.
Què suposa pel món de la cuina de Santa Coloma aquest mes de maig replet d’activitats gastronòmiques al voltant de la ciutat?
Il·lusió, ganes de tornar a fer coses, retrobar-nos amb la clientela en ambients més normals i també una aposta de l’ajuntament per la gastronomia. Som un punt d’atracció de públic de fora i aquestes activitats reforça la nostra imatge.
La gastronomia és una de les potencialitats que projecten Santa Coloma?
Clarament. Tenim un potencial gastronòmic molt elevat i gaudim de molt bona salut. Ho demostrem amb una diversitat gastronòmica molt gran. Als colomencs els agrada sortir i anar als restaurants. A més, tenim restaurants com la Lluerna que li dona un punt de qualitat amb els premis que hem rebut. I no oblidem el Campus de l’Alimentació, un punt de referència europeu.
Ha canviat la imatge de Santa Coloma com a ciutat de tapes?
Estic encantat que associï la ciutat amb les tapes però ara també es fa amb altres tipus de restauració de més alt nivell, de més qualitat i més cuidada. Hi ha molts restaurants que ho estan fent molt bé i la mitjana és molt alta. Continuem fent el ‘tapeo’ però també tenim una oferta diferenciadora molt bona.
Quin és el sabor de Santa Coloma?
Molts. Trobem el sabor popular de la cuina catalana, molt present, però tenim sabors andalusos, extremenys, gallecs amb sabors del Magreb, xinesos, hindús. Aquest ventall de cuines te’l trobes i els establiments són molts bons. Tenim un popurri de locals autèntics i una diversitat gastronòmica molt alta.
D’on li ve la passió per la cuina?
Soc cuiner perquè a casa ens agradava molt menjar i cuinar. La meva mare és una gran cuinera i a partir d’ella ve la meva passió. Va haver-hi un moment a la meva vida que no sabia què fer i veient la meva mare com ho passava de bé cuinant vaig voler provar-ho.
La ciutat s’adapta a la cuina que fa el xef o a l’inrevés?
Si intentes que la ciutat s’adapti a la teva cuina segurament has de tancar. Ha de ser el xef al nostre públic, ha de saber què vol i oferir-ho a la gent.
Què significa per tu tenir una estrella Michelin?
És un premi i un orgull, però també certa pressió perquè el client té unes expectatives que les hem de cobrir i el nostre client és més exigent. Això ens agrada, però tenim la pressió de fer-ho molt bé. És una de les coses que comporta tenir una estrella Michelin.
Creu que pot ser, com s’ha dit algun cop, que és un fre per atreure clientela?
El Lluerna si no tingués una estrella Michelin, hauria tancat. Per la tipología de restaurant que tenim ens ha anat molt bé perquè no és un restaurant amb el qual podríem viure només amb el públic de Santa Coloma. Necessitem públic de fora i una estrella Michelin és un gran altaveu.
Un xef està en constant evolució?
Sí. A mi el que m’agrada és aprendre i ens tornem bojos per oferir coses noves, aprendre i estar sempre al dia.
Quina petjada et va deixar el teu pas pel Bulli?
El que més em va impressionar va ser la llibertat que hi havia de fer el que un volia i aquesta valentia de fer-ho. A nivell organitzatiu, eren molts bons, donant una gran quantitat de plats i tot estava molt ben pensat. El nivell d’exigència era molt alt i em va marcar moltíssim.
Ferran Adrià va ser un impulsor d’aquest star system de xefs catalans molt reconeguts…
No el veig gaire ‘star system’. Va posar el cuiner en el focus mediàtic, però més pel personatge que és. És una persona que sempre estava al restaurant, molt compromès amb el client i molt treballador. Ara sembla que els cuiners estan per altres coses més que cuinar, que no ho veig malament, però no identifico al Ferran Adrià amb això.
Com veu aquesta popularitat que ha agafat cuinar amb programes com Masterchef?
Ens beneficia més que ens perjudica. De vegades hi ha certa frivolitat perquè sembla que sigui molt fàcil, però hi ha molt coneixement i professionalitat i és una cosa bona per l’ofici.
